Els dissabtes amb en Soufian i la Yasmine s'han convertit en autèntiques aventures per descobrir llocs nous. És impressionant veure la cara de fascinació que fan quan trepitgen per primer cop un indret bonic i especial. També és divertit acompanyar-los en les seves descobertes i exploracions. A més a més, les excursions van acompanyades de converses ben animades sobre temes molt variats. De vegades es fa difícil escoltar-los a tots dos a la vegada i cal posar una mica d'ordre pequè parlin un després de l'altre. Però això m'agrada perquè vol dir que volen explicar coses, que hi volen dir la seva...
De les últimes trobades voldria destacar-ne dues en especial: la primera és una excursió que vam fer per veure unes gorgues molt boniques que hi ha prop del meu poble. Com sempre, vam fer l'excursió a peu, comentant el paisatge i altres temes que sense saber com apareixien a la conversa. Quan en Soufian i la Yasmine van veure la gorga més gran van quedar impressionats. Llavors vam ressegui el curs del riu i vam anar baixant per veure les altres gorgues, més petites però igual de boniques. Però el millor de tota la sortida va ser quan vam portar a la Yasmine a veure la torre de les Escaules (estàvem a prop). En Soufian va estar molt content perquè en aquest cas era ell el que e
nsenyava a la Yasmine un dels llocs que havíem visitat ell i jo ja fa uns mesos. A mi em va fer molta il·lusió que en Soufian tingués tantes ganes de portar a la Yasmine a un lloc que ja havíem visitat. I per suposat que la Yasmine tembé va estar contenta, perquè realment és un lloc que val la pena.
La segona excursió que vull explicar és la que vam fer el dissabte passat a Santa Magdalena (a la Salut de Terrades). El camí per pujar fins l'ermita és una mica llarg, però un cop a dalt l'esforç es veu recompensat per unes vistes privilegiades de la comarca. Durant la pujada vam parar a descansar un parell de vegades, que vam aprofitar per jugar a les endevinalles amb un llibre que hav
ia portat. Un cop a dalt, vam tocar la campana que hi ha, vam beure aigua, vam descansar i vam tornar a jugar a les endevinalles. Al cap d'una estona vam entrar dins l'ermita. Aquest moment va ser una mica complicat per mi perquè no sabia ben bé què havia de fer o dir-los. Tots dos van entrar, van observar com era l'ermita per dins i van sortir sense fer gaires comentaris.
 | ||||||
| En Soufian i la Yasmine quan jugàvem a les endevinalles |
