En l'últim comentari us vaig explicar que en Soufian, la Yasmine i jo volíem fer un pastís. La veritat és que quan vaig veure l'agilitat i la seguretat amb que tots dos barrejaven els ingredients em vaig sorprendre molt. Era ben bé com si ho haguéssin fet tota la vida. També us vaig dir que penjaria una fotografia del pastís però em sembla que serà impossible, perquè quan ens vam recordar que havíem de fer la foto, el pastís ja gairebé no existia. Realment ens va quedar boníssim: una coca amb nata i maduixes i recoberta amb xocolata. Però més enllà de si era bona, he de dir que mentre la fèiem vam riure i ens ho vam passar d'alló més bé. Fins i tot vam acabar amb les galtes plenes de xocolata!!!! Aquella tarda també vam estar jugant amb uns trencaclosques que tinc a casa. En Soufian i la Yasmine van quedar tant captivats que els vaig proposar que se'ls emportessin a casa i provessin de resoldre'ls amb els seus germans o amics. 

La setmana següent tots dos portaven el trencaclosques i ben contents em van ensenyar com se n'havien sortit. Aquell matí vam aprofitar el bon temps que feia per anar a fer la volta al castell de Sant Ferran de Figueres. Mentre caminàvem els temes de conversa anaven i venien. Vam parlar del Marroc, de passaports, viatges, de la nova estació de tren de Figueres, del paisatge que observàvem... I fins i tot vam poder veure les daines que hi ha a dins el castell. Quan vam acabar el passeig ens vam arribar a la biblioteca. Allà vaig trobar un llibre titular Re-Zoom de Istvan Banyai. Pels que no el conegueu, aquest autor té una col·lecció d'albums il·lustrats en què el dibuix de cada pàgina forma part d'un tot que a mesura que s'avancen les pàgines es pot anar endevinant.

Portada de l'àlbum il·lustrat Re-Zoom

 

Per últim només em queda explicar-vos l'aventura d'aquest dissabte passat. La veritat és que va ser un matí molt bonic i ens ho vam passar molt bé. La Yasmine, en Soufian i jo vam agafar el tren i vam anar fins a Portbou. Un cop allà vam estar observant l'espectacular estació de tren, ens vam arribar fins al port i fins a les petites cales que hi ha amagades darrere les roques. Vam observar les garotes i altres animalons que estaven agafats a les roques de tocar mar i vam recollir les petxines i cargols de mar més bonics que vam trobar. Fins i tot vam trobar un peixet mort entre les pedretes i en veure'l en Soufian va exclamar "I per què no ha vingut l'ambulància dels peixos?"

En Soufian i la Yasmine a l'estació de tren de Portbou.

Per acabar només volia comentar que el fet de realitzar el mentoratge amb dos mentors és molt positiu perquè hi ha més interacció entre tots tres. Estic molt contenta de poder compartir els matins de dissabte amb dues persones tant interessants com en Soufian i la Yasmine. Així que gràcies!!!!