Projecte Rossinyol a Figueres: Papallones i lloros de colors.

Amb l'arribada del bon temps ve més de gust sortir i prendre l sol, observar els canvis del paisatge i jugar a l'aire lliure. És per això que l'últim dissabte de març, en soufian, la Yasmine i jo ens en vam anar a pintar al mig del bosc. Durant unes hores, unes taules de pícnic van ser el nostre taller de pintura. el materia de què disposàvem era el següent: pinzells, dues teles per pintar per a cadascú, un pot amb aigua, uns plats per posar les pintures i, és clar, quatre pots de pintures (magenta, cian, gorc i daurat). Cadascú va pensar un moment en el que volia plasmar a la seva tela, i al cap de pocs minuts ens vam posar a pintar. Com que teníem pocs colors vam fer moltes barreges buscant el color exacte que necessitàvem per pintar, per exemple, un lloro, la sorra d'una platja paradisíaca o un camp de roselles. Durant l'estona que vam estar pintant vam deixar que la imaginació de cadascú recorrés el món sencer i vam riure molt comentant les diferents obres.
Tot i que cadascú teina dues teles per pintar i que tant en Soufian com la Yasmine les van emplenar fins dant, també es van atrevir a pintar unes pinyes seques que van recollir i fins i tot unes pedretes.

Com ja he dit, l'arribada del bon temps fa venir ganes d'estar a l'aire lliure i el següent dissabte vam aprofitar per anar a la platja de Sant Pere Pescador. Pot ser si ho haguéssim previst bé i haguéssim portat el banyador i la tovallola ens haguéssim atrevit a banyar-nos, però com que no portàvem res d'això, vam estar jugant a bàdminton, a futbol i, és clar, vam fer un gran castell de sorra amb túnels i tot. A més a més, vam recollir petxines de totes les mides i colors.

Però el més espectacular que hem fat aquests últims dies és visitar el Batterfly Parck de Castelló d'empúries. Els que no ho conegueu heu de saber que és un gran hivernacle on es recrea el clima i la vegetació d'una selva tropical i on es poden veure les papallones i els lloros més espectaculars. Jo ja hi havia estat però feia molt temps que no ho visitava i vaig quedar molt impressionada. A en Soufian i la Yasmine els van fer molta gràcia els lloros, perquè n'hi havia de totes les mides i colors, i les papallones els van deixar bocabadats. A més a més també vam poder veure una iguana. Aquell dissabte, aprofitant que érem a Castelló, vam visitar el casc antic del poble i la catedral. El fet de visitar edificis religiosos em crea tot sovint un conflicte intern perquè no sé ben bé com tractar-ho amb ells. En aquest cas, van ser ells dos que van voler-hi entrar perquè no sabien què era aquell edifici tant gran. La Yasmine acostuma a ser més oberta que en Soufian i es va limitar a observar l'interior de la catedral. En canvi, en Soufian quan es va adonar que havia posat els peus en una església va voler-ne sortir ràpidament. Abans però li vaig demanar que fes un cop d'ull ràpid i tot seguit vam sortir. Un cop a fora vaig intentar fer-los veure que visitar una catedral o una església no té res de dolen, encara que no siguin de la seva religió. Sempre els dic que si un dia viatjo al Marroc m'agradaria visitar les mesquites, per veure com són i conèixer-les de prop.

Ja per acabar, només em qudar dir que aquest dissabte és Sant Jordi i per tant anirem a fer una volta per la Rambla de Figueres i com és tradició, comprarem un llibre i una rosa.