Papallones i lloros de colors.

Amb l'arribada del bon temps ve més de gust sortir i prendre l sol, observar els canvis del paisatge i jugar a l'aire lliure. És per això que l'últim dissabte de març, en soufian, la Yasmine i jo ens en vam anar a pintar al mig del bosc. Durant unes hores, unes taules de pícnic van ser el nostre taller de pintura. el materia de què disposàvem era el següent: pinzells, dues teles per pintar per a cadascú, un pot amb aigua, uns plats per posar les pintures i, és clar, quatre pots de pintures (magenta, cian, gorc i daurat). Cadascú va pensar un moment en el que volia plasmar a la seva tela, i al cap de pocs minuts ens vam posar a pintar. Com que teníem pocs colors vam fer moltes barreges buscant el color exacte que necessitàvem per pintar, per exemple, un lloro, la sorra d'una platja paradisíaca o un camp de roselles. Durant l'estona que vam estar pintant vam deixar que la imaginació de cadascú recorrés el món sencer i vam riure molt comentant les diferents obres.
Tot i que cadascú teina dues teles per pintar i que tant en Soufian com la Yasmine les van emplenar fins dant, també es van atrevir a pintar unes pinyes seques que van recollir i fins i tot unes pedretes.

Com ja he dit, l'arribada del bon temps fa venir ganes d'estar a l'aire lliure i el següent dissabte vam aprofitar per anar a la platja de Sant Pere Pescador. Pot ser si ho haguéssim previst bé i haguéssim portat el banyador i la tovallola ens haguéssim atrevit a banyar-nos, però com que no portàvem res d'això, vam estar jugant a bàdminton, a futbol i, és clar, vam fer un gran castell de sorra amb túnels i tot. A més a més, vam recollir petxines de totes les mides i colors.

Però el més espectacular que hem fat aquests últims dies és visitar el Batterfly Parck de Castelló d'empúries. Els que no ho conegueu heu de saber que és un gran hivernacle on es recrea el clima i la vegetació d'una selva tropical i on es poden veure les papallones i els lloros més espectaculars. Jo ja hi havia estat però feia molt temps que no ho visitava i vaig quedar molt impressionada. A en Soufian i la Yasmine els van fer molta gràcia els lloros, perquè n'hi havia de totes les mides i colors, i les papallones els van deixar bocabadats. A més a més també vam poder veure una iguana. Aquell dissabte, aprofitant que érem a Castelló, vam visitar el casc antic del poble i la catedral. El fet de visitar edificis religiosos em crea tot sovint un conflicte intern perquè no sé ben bé com tractar-ho amb ells. En aquest cas, van ser ells dos que van voler-hi entrar perquè no sabien què era aquell edifici tant gran. La Yasmine acostuma a ser més oberta que en Soufian i es va limitar a observar l'interior de la catedral. En canvi, en Soufian quan es va adonar que havia posat els peus en una església va voler-ne sortir ràpidament. Abans però li vaig demanar que fes un cop d'ull ràpid i tot seguit vam sortir. Un cop a fora vaig intentar fer-los veure que visitar una catedral o una església no té res de dolen, encara que no siguin de la seva religió. Sempre els dic que si un dia viatjo al Marroc m'agradaria visitar les mesquites, per veure com són i conèixer-les de prop. 

Ja per acabar, només em qudar dir que aquest dissabte és Sant Jordi i per tant anirem a fer una volta per la Rambla de Figueres i com és tradició, comprarem un llibre i una rosa. 

La Yasmine, en Soufian i un lloro molt xerraire i graciós que ens va acompanyar durant tota la visita.

Lloros ben acolorits menjant fruita.

La Yasmine i en Soufian observant unes papallones

Una de les papallones tropicals que es poden veure

"Ah, però les madalenes també tenen sant?"

Els dissabtes amb en Soufian i la Yasmine s'han convertit en autèntiques aventures per descobrir llocs nous. És impressionant veure la cara de fascinació que fan quan trepitgen per primer cop un indret bonic i especial. També és divertit acompanyar-los en les seves descobertes i exploracions. A més a més, les excursions van acompanyades de converses ben animades sobre temes molt variats. De vegades es fa difícil escoltar-los a tots dos a la vegada i cal posar una mica d'ordre pequè parlin un després de l'altre. Però això m'agrada perquè vol dir que volen explicar coses, que hi volen dir la seva...

De les últimes trobades voldria destacar-ne dues en especial: la primera és una excursió que vam fer per veure unes gorgues molt boniques que hi ha prop del meu poble. Com sempre, vam fer l'excursió a peu, comentant el paisatge i altres temes que sense saber com apareixien a la conversa. Quan en Soufian i la Yasmine van veure la gorga més gran van quedar impressionats. Llavors vam ressegui el curs del riu i vam anar baixant per veure les altres gorgues, més petites però igual de boniques. Però el millor de tota la sortida va ser quan vam portar a la Yasmine a veure la torre de les Escaules (estàvem a prop). En Soufian va estar molt content perquè en aquest cas era ell el que e
nsenyava a la Yasmine un dels llocs que havíem visitat ell i jo ja fa uns mesos. A mi em va fer molta il·lusió que en Soufian tingués tantes ganes de portar a la Yasmine a un lloc que ja havíem visitat. I per suposat que la Yasmine tembé va estar contenta, perquè realment és un lloc que val la pena.
La segona excursió que vull explicar és la que vam fer el dissabte passat a Santa Magdalena (a la Salut de Terrades). El camí per pujar fins l'ermita és una mica llarg, però un cop a dalt l'esforç es veu recompensat per unes vistes privilegiades de la comarca. Durant la pujada vam parar a descansar un parell de vegades, que vam aprofitar per jugar a les endevinalles amb un llibre que hav
ia portat. Un cop a dalt, vam tocar la campana que hi ha, vam beure aigua, vam descansar i vam tornar a jugar a les endevinalles. Al cap d'una estona vam entrar dins l'ermita. Aquest moment va ser una mica complicat per mi perquè no sabia ben bé què havia de fer o dir-los. Tots dos van entrar, van observar com era l'ermita per dins i van sortir sense fer gaires comentaris.

                                                          En Soufian i la Yasmine quan jugàvem a les endevinalles

Però el millor de tot va ser el comentari de la Yamine quan els vaig dir que la muntanya que havíem pujat es deia Santa Magdalena. De ben segur que la meva pronunciació no va ser la millor, perquè de seguida la Yasmine va preguntar, una mica incrédula, si les madalenes també tenien sant. I a partir d'aquí ens vam endinsar en el món dels dolços i vam discutir sobre quines eren les millors madalenes, mentre fèiem el camí de baixada.

En l'últim comentari us vaig explicar que en Soufian, la Yasmine i jo volíem fer un pastís. La veritat és que quan vaig veure l'agilitat i la seguretat amb que tots dos barrejaven els ingredients em vaig sorprendre molt. Era ben bé com si ho haguéssin fet tota la vida. També us vaig dir que penjaria una fotografia del pastís però em sembla que serà impossible, perquè quan ens vam recordar que havíem de fer la foto, el pastís ja gairebé no existia. Realment ens va quedar boníssim: una coca amb nata i maduixes i recoberta amb xocolata. Però més enllà de si era bona, he de dir que mentre la fèiem vam riure i ens ho vam passar d'alló més bé. Fins i tot vam acabar amb les galtes plenes de xocolata!!!! Aquella tarda també vam estar jugant amb uns trencaclosques que tinc a casa. En Soufian i la Yasmine van quedar tant captivats que els vaig proposar que se'ls emportessin a casa i provessin de resoldre'ls amb els seus germans o amics. 

La setmana següent tots dos portaven el trencaclosques i ben contents em van ensenyar com se n'havien sortit. Aquell matí vam aprofitar el bon temps que feia per anar a fer la volta al castell de Sant Ferran de Figueres. Mentre caminàvem els temes de conversa anaven i venien. Vam parlar del Marroc, de passaports, viatges, de la nova estació de tren de Figueres, del paisatge que observàvem... I fins i tot vam poder veure les daines que hi ha a dins el castell. Quan vam acabar el passeig ens vam arribar a la biblioteca. Allà vaig trobar un llibre titular Re-Zoom de Istvan Banyai. Pels que no el conegueu, aquest autor té una col·lecció d'albums il·lustrats en què el dibuix de cada pàgina forma part d'un tot que a mesura que s'avancen les pàgines es pot anar endevinant.

Portada de l'àlbum il·lustrat Re-Zoom

 

Per últim només em queda explicar-vos l'aventura d'aquest dissabte passat. La veritat és que va ser un matí molt bonic i ens ho vam passar molt bé. La Yasmine, en Soufian i jo vam agafar el tren i vam anar fins a Portbou. Un cop allà vam estar observant l'espectacular estació de tren, ens vam arribar fins al port i fins a les petites cales que hi ha amagades darrere les roques. Vam observar les garotes i altres animalons que estaven agafats a les roques de tocar mar i vam recollir les petxines i cargols de mar més bonics que vam trobar. Fins i tot vam trobar un peixet mort entre les pedretes i en veure'l en Soufian va exclamar "I per què no ha vingut l'ambulància dels peixos?"

En Soufian i la Yasmine a l'estació de tren de Portbou.

Per acabar només volia comentar que el fet de realitzar el mentoratge amb dos mentors és molt positiu perquè hi ha més interacció entre tots tres. Estic molt contenta de poder compartir els matins de dissabte amb dues persones tant interessants com en Soufian i la Yasmine. Així que gràcies!!!!

Del riu al mar: dues sortides a la natura

Des de fa un parell de trobades, en Soufian i jo compartim les sortides que fem amb la Yasmine. Ja ho diuen, que on n'hi caben dos, n'hi caben tres i que com més serem més riurem!!

Després del parèntesi de les vacances de Nadal, cap d'any, els reis... tenia una idea ficada al cap des de feia unes quantes setmanes. Em feia il·lusió que la Yasmine i en Soufian coneguessin millor el meu poble, Pont de Molins. Així doncs, vam dedicar la primera trobada de l'any a fer un passeig pel camí fluvial del poble, visitar l'escola i conèixer el casc antic. De fet, la meva intenció era portar-los a un lloc del poble molt especial per mi, un lloc on deixar que el temps passi a poc a poc, contemplar tot el que t'envolta i deixar-te fascinar per les petites meravelles de la natura. Xino-xano, vam resseguir el camí que avança paral·lel al riu fins arribar al pont romànic que el travessa. Per sort a aquest pont només s'hi pot accedir des del bosc, ja que a totes dues ribes hi ha força vegetació. En arribar-hi en Soufian i la Yasmine van quedar força impressionats per la màgia del lloc, pel petit i encantador pont sobre el qual ens movíem, però sobretot per l'aigua, clara, transparent i molt freda. L'estona que vam passar allà vam buscar crancs, vam saltar de pedra en pedra, vam observar els peixos que nedaven contracorrent i fins i tot ens vam atrevir a posar els peus a l'aigua!!!
El camí de tornada el vam fer per l'altra riba, que passa pel casc antic i va a sortir al centre del poble. Allà vaig poder ensenyar a en Soufian i la Yasmine l'escola on jo estudiava quan tenia la seva edat i em sembla que els va agradar poder conèixer una altra escola diferent a la seva.
Mentre s'acabava de fer fosc i anàvem de camí a Figueres vam decidir que el proper dissabte faríem una excursió al Parc Natural dels Aiguamolls. I tal dit, tal fet. Ahir al matí ens trobàvem de camí a Sant Pere Pescador. El nostre destí eren les Torres Senillosa, uns observatoris habilitats en unes antigues sitges. Per mi aquest és un dels millors punts per observar la plana de l'Empordà, i em feia molta il·lusió portar-hi en Soufian i la Yasmine. Quan vam ser dalt l'observatori tots dos van quedar fascinats per la vista: des de Cap de Creus fins al Canigó; des del Montgrí fins al Rocacorba; i des de les Salines fins al mar. També vam observar alguns ànecs que nedaven tranquil·lament a les llacunes i fins i tot uns cavalls que pastoraven. Quan vam baixar de l'observatori vam enfilar l'itinerari que va fins la platja dels Aiguamolls. Pel camí vam entrar a tots els observatoris per poder guaitar amb els prismàtics tots els ocells que es deixaven veure. Però el millor de tot el matí va ser la platja. Com que feia molt de sol ens vam atrevir a posar els peus a l'aigua, vam jugar i córrer i també vam poder agafar alguna petxina. Ens ho vam passar molt i molt bé i fins i tot vam acordar que quan fes més caloreta havíem de tornar per banyar-nos!!!! I tant que hi tornarem!!
I mentre refeiem el camí per tornar a casa, parlàvem del que faríem en la propera trobada. Com que el cap de setmana que ve jo no hi seré, els vaig proposar de quedar dimecres, i el Soufian i la Yasmine em van proposar de fer un pastís!! Així que d'aquí uns ides ja penjaré una foto del pastís que farem (segons ells, amb xocolata, maduixes i nata!!).

 Aquesta és la vista des del pont romànic que vam visitar. 

 La Yasmine escapant de l'aigua freda del mar.

 En Soufian i la Yasmine jugant amb les onades.

En Soufian gaudint del mar.